¿Com organitzar l'entrenament per a la temporada de curses de muntanya?

L'entrenament esportiu és un procés científic i pedagògic basat en l'aplicació d'estímuls o càrregues d'entrenament amb l'objectiu de millorar el rendiment esportiu.

Per aconseguir aquesta millora, cal que les càrregues siguin:

• Continuades
• Progressives
• Variades
• Individualitzades

Per tal de complir aquests requisits és imprescindible una programació de la temporada que ens permeti regular i modular els 4 paràmetres anteriors i poder situar a cada moment i amb la intensitat més adequada cada entrenament en el moment oportú. A banda, fer-ho ens permetrà tenir un punt de vista global que millorarà la nostra predisposició mental a l'entrenament i per tot plegat, els resultats de la feina feta seran superiors.

Programar un procés d'entrenament requereix d'una amalgama d'informacions que seran molt importants alhora de determinar què fer, com fer-ho i quan fer-ho. Entre les més significatives trobem:

1. L'esportista: és el centre de la programació i el punt de partida. És important saber el punt de partida i el seu objectiu; el seu estat de salut; el lloc de residència; les possibilitats d'entrenament; el desgast que li suposa la feina; les obligacions familiars; el temps que vol/pot dedicar a entrenar;… i altres informacions que ens permetran ajustar l'entrenament a les seves possibilitats. La programació ha de ser una eina i no una cadena que esclavitzi l'esportista.
2. L'activitat física objectiu: és l'altre centre de la programació i el que condicionarà el tipus de treball que es farà. En aquest sentit caldrà fer un perfil bioenergètic i psicomotriu per conèixer els requeriments de l'activitat i en funció de les facultats de l'esportista i les necessitats de l'esport es determinarà el treball a realitzar.
3. Les activitats i els mètodes d'entrenament: en funció dels dos punts anteriors tindrem quines activitats programarem durant la temporada i de quina forma treballarem. En aquest cas prendrà importància l'activitat principal però també les complementàries que se situen fora de temporada o les que permeten recuperar abans durant la temporada. Es tindran en compte conceptes relacionats amb la transferència i l'especificitat dels estímuls.

Finalment, per acabar de completar aquesta breu aproximació teòrica al procés de creació d'una programació d'entrenament caldrà tenir en compte l'organització temporal.

Normalment, en la planificació d'una temporada s'opta entre dues opcions:

1. Buscar un o dos moments de la temporada per tenir un o dos pics de forma (veure figura 1).
2. Assolir un estat de forma més o menys estable durant tot el període competitiu (veure figura 2).

I s'organitza en els següents períodes:

1. Període general
2. Període específic
3. Període competitiu
4. Període transitori

A trets generals, el període general es caracteritza per a ser de construcció, l'específic el de treball més dirigit cap a l'activitat competitiva, el competitiu de manteniment i el transitori de recuperació entre temporades o competicions de gran duresa (veure figura 3).

Segons l'opció que triem entre la 1 i la 2, la distribució dels períodes A, B, C i D s'organitzaran de forma diferent.

Si suposem un esportista que té una fita molt important en un moment molt concret de la temporada, programarem l'entrenament basant-nos en un sol període general, un d'específic i un de competició, per a continuació recuperar de l'esforç físic i mental que ha suposat la preparació d'aquest gran repte i iniciar la preparació de nou per un altre repte amb un nou període general, específic i competitiu. A nivell temporal hom pot suposar que tot això succeeix en un període relativament llarg de temps i equival aproximadament a tot un any.

Un altre cas ben diferent seria el d'aquell esportista que vol seguir un calendari de competicions que es van succeint en un espai de temps més o menys curt i que es dilata al llarg d'uns quants mesos. En aquest cas, iniciaríem la temporada com en el cas anterior, amb un període general i un d'específic però el competitiu tindria una durada que aniria des de la primera fins a la darrera cursa a participar. Dins d'aquest període competitiu hi hauria microperíodes de recuperació post-cursa, microperíodes generals, microperíodes específics i microperíodes competitius, de tal manera que entre cursa i cursa hi hauria una organització similar a petita escala d'una temporada sencera.

Figura 1. Organització de la temporada centrant la preparació en un o dos objectius de forma

Figura 2. Organització de la temporada en microtemporades

Figura 3. Activitats i mètodes de treball propis de cada fase de l'entrenament

Autor de l'article: Eduard Barceló - www.eduardbarcelo.com