Sortim de la zona d'aparcament per un sender que baixa a l'esquerra per creuar un torrent en un pla. Creuat el torrent, el camí comença a enfilar-se de valent pel mig d'un bosc espès. Seguint sempre uns senyals de pintura groga arribem a una clariana, la creuem i tornem a entrar al bosc. Més amunt, en sortir-ne definitivament, el camí gira en direcció sud resseguint el serrat de la Llau. Davant veiem ja la cara nord de la Dent d'Orlú, una pala dreta i verda de vegetació que ens fa pensar que la pujada serà forta. El camí s'obre pas entre mig d'una catifa de matolls i així ens condueix fins al coll de Braselh, al peu de la pujada final. Aquí trobem una desviació cap al coll de l'Ega. Deixem els senyals grocs i agafem el camí que davant nostre, recte, s'enfila directe pel fort pendent. La pujada no és difícil, però sí costosa, i en algun tram podem haver-nos d'ajudar amb les mans. En arribar prop de la carena el camí gira una mica en direcció est per flanquejar-la per una diagonal de roca a l'esquerra que ens porta directes al cim. Si fem el cim amb neu, avançar per la diagonal pot ser massa exposat. En aquest cas és habitual que les traces pugin recte cap a la carena, la qual cosa ens obliga a fer una mica de cresta cap a l'esquerra per arribar al cim.
Dent d'Orlú